Educar en valors ha de ser “un conjunt de bones pràctiques” basades en estils de vida que afavoreixin un bon funcionament de la vida individual i de la vida en comú amb altres persones.
El treball d’educació en valors pensem que s’ha de realitzar simultàniament en dos nivells:
- Fonamentació teòrica que ens permeti el coneixement dels valors, en forma de coneixements i capacitats necessàries per saber de què estem parlant.
- L’aplicació en la pràctica en forma d’habilitats que possibilitin la coherència entre pensament i comportament.
Els valors no són estàtics, evolucionen al llarg de la vida, i som cada un de nosaltres nosaltres qui tenim l'última paraula per interioritzar-los. El coneixement dels valors ens porta a viure'ls i practicar-los, i fer-los nostres o no.
Aques any al Centrte d’Estudis Roca hem volgut treballar amb els alumnes i impulsar els següents valors:
La família
És un valor fonamental. Naixem en el si d’una família, que és on creixem, ens eduquem, estimem, ens sentim estimats, ajudem i ens sentim protegits.
Es desenvolupa quan cada un dels seus membres assumeix amb alegria la responsabilitat i el paper que li ha tocat exercir, procurant el benestar, desenvolupament i felicitat de tots els altres membres. Es basa en la presència física, mental i espiritual de les persones a la llar, amb disponibilitat per al diàleg i la convivència, fent un esforç per cultivar els valors en la persona mateixa i així estar en condicions de transmetre’ls i ensenyar-los.
La responsabilitat
Es troba en la consciència de la persona; permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels actes i afrontar-los de la forma més positiva, sempre amb la finalitat de millorar.
La Llibertat
És la capacitat d’escollir,decidir i portar a terme o no una determinada obra. També ens fa responsables dels nostres actes.
L’ Obediència
És el compliment del que es demana, que ve donat per una norma o una llei.
La Dignitat
És el reconeixement de la persona de ser mereixedora de respecte.
El podem descobrir en nosaltres o el podem veure en els altres.
L’Esforç
És l’activitat de l’ànim per aconseguir quelcom vencent dificultats. És la capacitat de mantenir-se constant en la consecució del que s’ha començat, en una actitud o en una opinió. És la dedicació a les tasques que corresponen amb estima, temps i entrega. L’esforç té una recompensa: el desenvolupament com a persona.
El Respecte
Implica marcar els límits de les possibilitats de fer o no fer d’un mateix i on comencen les possibilitats d’acció dels altres. És la base de la convivència en societat.
La Generositat
És la capacitat de compartir, d’ajudar i de donar-se als altres sense demanar res a canvi.
La Pau
És l’estat de tranquil·litat quan no hi ha violència.
La Justícia
És el principi moral que porta a donar a cada persona el que li correspon o pertany.
La Vocació
És la disposició natural a realitzar certes activitats, estudis, feines...
La Tolerància
És el respecte a les idees, creences o pràctiques quan són diferents o contràries a les pròpies.
L’Honestedat
És el respecte a la veritat. És una forma de viure coherentment entre el que es pensa i la conducta que s’observa cap als altres.
La Lleialtat
És el compromís de defensar el que creiem i a aquells en qui creiem en tot moment sense esperar res a canvi. Si som lleials, aconseguim portar l’amistat i qualsevol altra relació amb maduresa.
La Humilitat
És el coneixement de les pròpies limitacions i actuar en conseqüència.
La Confiança
És el sentiment cap a les altres persones, que indica la creença que es compliran els acords
L’Harmonia
És l’equilibri i proporció de les coses.
La Vida
Força o activitat interna substancial gràcies a la qual actua qui la té.
La Compassió
És el sentiment a través del qual podem compartir i implicar-nos en els sofriments materials, personals i espirituals dels altres, amb l’ interès i la decisió d’emprendre accions que els facilitin i els ajudin a superar aquests problemes.
La Veritat
És allò que diem o pensem i es correspon amb el que passa o es pot percebre a la realitat.
El Servei
És ajudar algú de forma espontània, és a dir adoptar una actitud permanent de col·laboració amb els altres. Una persona servicial trasllada de forma cívica aquesta actitud a tots els àmbits de la seva vida: treball, família, etc.